Treballar les emocions a casa: Transparents

Som tan fàcils de conèixer, tant clars i transparents en alguns aspectes, que amb una mica d’estudi poden manipular-nos.

Les nostres rutines, defectes, mals i molts altres aspectes, s’assemblen a les dels altres membres dins el mateix grup. Sempre penso en la típica conversa que tenim les dones a la meva feina i que comença amb alguna cosa semblant a “ahir el meu home em va posar dels nervis”, ja estem totes “unides” per la causa dels marits que no ajuden a casa, pels homes que sols pensen en ells, pels que no tenen diplomàcia per dir-nos les coses…

Aquesta habilitat natural que tenim per connectar és fàcilment utilitzada per a fer-nos sentir acompanyats, pertanyents a un grup més gran amb el mateixos problemes als que el món de la industria de ben segur ens farà creure que pot donar solució.

Si aconsegueixen fer-nos pensar que existeix una fórmula màgica per donar solució a tot el que no va bé a la nostra vida, el que ja no funciona, el que cal renovar, ens generaran unes ganes de canvi, de consum, sense que a ells realment els importi fer-nos la vida més fàcil o fer-nos sentir millor. El que volen és manipular-nos per fer-nos sentir la necessitat d’aquell producte o servei.

Ja us he parlat de la necessitat d’educar per al consum responsable i la millor forma és amb l’exemple. Ensenyem als nostres fills a valorar si els fa falta el que els volen vendre, o si poden suplir la necessitat que els estan generant amb alguna cosa que ja tenen i que està bé per la feina que fa.

Eduquem i eduquem-nos, que sempre s’hi és a temps, a pensar si realment allò tan fantàstic ho serà o acabarà en una app de compra-venda a meitat de preu perquè ens fa nosa a casa, o en un traster, o a la deixalleria.

Aprenguem a ser crítics i a viure amb menys i amb més qualitat.

Mireu el “PerPensar” d’avui i parleu sobre com els anuncis manipulen grans i petits, com ens enganyen, encara que ho diuen amb “lletra petita”, i practiqueu junts l’exercici de pensar com d’útil és allò que us ofereixen, si paga la pena la despesa, si és realment necessari, i el que podeu fer si no ho compreu.

El comprar compulsivament, el comprar tot el que et volen fer creure que et cal, és com una addicció i cal desenganxar-se’n, com de totes les altres que ens controlen. Primer el nostre cap ens porta a buscar arguments que ens fan pensar que ens cal, que no són tants diners, que tot seria més fàcil. Però, si aconseguim dominar-lo, un cop rere l’altre ens adonarem que podem ser molt feliços sols amb el que és realment important per nosaltres, encara que ja sigui vell.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.