Treballar les emocions a casa: La televisió

A casa meva, és engegar la televisió i dues de les tres persones que hi viuen són immediatament absorbides i passen a un estat de catarsi en la que ja els pots dir el que vulguis que com a molt et diran “si”, o “val”, sense tenir ni idea de a què. Teniu algú semblant a casa vostra?

Els mitjans de comunicació tenen un poder especial a l’hora de captivar-nos i de captar la nostra atenció. De vegades podem modificar tota la nostra rutina per veure una estrena o un programa, molts cops pensem que és la nostra estona de desconnexió, de relax, i el que fem és quedar-nos indefensos davant tot el que ens aboquen. I tot és engegar la televisió i desaparèixer les converses.

En els mitjans audiovisuals tot està estudiat al mil·límetre per captar a la màxima audiència possible i generar-nos necessitats. Necessitats de què? doncs del que convingui. Ja pot ser una sèrie, un programa o un producte.

Ja hem parlat en alguna altra ocasió sobre com els anuncis molts cops ens venen fum, o sobre com la tele ens pot fer creure que allò que porta un presentador, o que surt en una sèrie o en un anunci, ens resulta indispensable. I si a nosaltres ens poden generar “necessitats”, als petits encara més.

Cal un gran exercici d’autocontrol per desintoxicar-se del consumisme que ens generen els mitjans de comunicació, i alliberar-se del control que exerceixen sobre nosaltres i la nostra atenció.

Com ho feu vosaltres quan sentiu ganes de comprar alguna cosa? analitzeu si us fa falta? Quants cops heu caigut en la temptació i us n’heu penedit després? Us marxa l’atenció si hi ha alguna tele a prop? sou dels que mireu fins i tot pels reflexes, intentant que la resta no se n’adoni? Us ho creieu, que podeu ser a dos llocs alhora?

Avui us porto un “PerPensar” que trobo molt divertit i que us permetrà treballar amb els vostres fills com els mitjans de comunicació i, en especial, la televisió ens poden complicar la vida i les relacions amb la resta de les persones.

Mireu el curt d’avui i parleu sobre com canvia la relació quan apareix la tele i què passa a mesura que aquesta influeix en les persones que la miren. Pregunteu als vostres fills si senten que la tele els absorbeix, i si s’adonen de què passa quan està en marxa i què passa quan no.

Rieu plegats, però adoneu-vos que quan alguna cosa ens controla, cal vigilar i fer-hi alguna cosa… i aquesta és molt fàcil: podem parar la tele. Tant de bo tot tingués aquest botó per desconnectar.

I si us pica la curiositat i voleu anar més enllà, podeu apuntar-vos a seguir un dels molts reptes que apareixen en blogs i a les a les xarxes socials on blogaires i usuaris decideixen, per exemple, passar un any sense comprar res que no siguin productes de primera necessitat, o, si sou més agosarats, deixar de mirar la tele.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.