Un problema o una oportunitat?

El got és mig ple o mig buit? bona sort o mala sort? Un problema o una oportunitat? Tot depèn de com aprenguem a encarar la vida, o som així i no podem fer-hi més?

Mare, és que tots els nens de l’escola sempre em diuen que no sé jugar al parxís!!
Tots?
Si, tots!!
A veure, què ha passat?
Doncs que a classe avui hem jugat al parxís i la Carme que seia amb mi, m’ha dit que jo no se jugar al parxís i els altres companys de taula li han donat la raó.
Però Marta, això no són tots els nens de l’escola, oi?
No! però són els tres companys de taula!!
Tens raó. Però ho diuen sempre o ha estat avui?
Avui.
I que en saps de jugar al parxís tu?
No!!
Els ho has dit abans de començar per què t’ajudessin?
No!!! haurien vist que jo no en sé de jugar al parxís!!

De vegades tendim a sentir-nos atacats o ferits, que l’univers es confabula contra nosaltres, com diu l’Emilio Duró en el primer minut d’aquesta xerrada. Tendim a encarar les coses amb negativitat.

Ens hem d’estimar més i pensar que podem fer les coses, que la vida ens presenta reptes, oportunitats d’aprendre, de créixer i de millorar. Cal que no ens sentim malament admetent que una cosa no la sabem fer o que ens fa respecte o por. Cal encarar-ho encara que sigui amb por, no passa res per tenir por. El que no és bo és que la por no ens deixi fer res. L’heroi i el covard senten el mateix, la diferència rau en com hi reaccionen. Si volem, podem!

Avui us porto un “PerPensar” amb dos protagonistes ben diferents, però amb un punt en comú: Res els surt com ells voldrien.

Mireu-lo i pregunteu als vostres fills si això també els passa a ells algun cop. Com se senten quan les coses no surten bé? Què experimenten? Com ho poden capgirar? Pot mirar-se la mateixa situació com un problema o com una oportunitat? Què passa quan deixo de pensar que les coses em passen sols a mi? Què em passa quan ho veig tot negatiu? Com encaro la vida? Què em passa si sempre ho veig tot bonic i de sobte es torça tot?

Molta feina a fer per aquest cap de setmana, no? Què us sembla? és un problema o una oportunitat de diàleg?

Deixeu-me els vostres comentaris per ajudar-nos a créixer com a pares i mares.

Bon cap de setmana i que PerPenseu molt.