Treballar les emocions a casa: vides de princeses

Ens omplen el cap amb contes de vides de princeses que ens fan creure que tot el que ens passarà és bonic i fantàstic, i a mesura que ens fem grans ens adonem que aquests contes no són el que passa dia rere dia. I, tot i que som conscients de les mentides que aquests contes, pel.lícules pastel i novel.les roses ens transmeten, ens continuem creient molts cops que la vida dels altres és millor i que han tingut sort de ser “princeses”.

De fa un temps cap aquí hi ha al nostre abast literatura que ens recorda que que la vida no és un passeig per ningú, que tothom té compromisos i obligacions, i també que les princeses poden espavilar-se soletes i que els cavallers i els prínceps no són tan “estupendos” com ens han fet creure els contes.

Aquesta literatura lluita per desmitificar la vida passiva, en especial de les “princeses”, i per ensenyar-nos que no és una bona actitud per la vida esperar que els altres ens la solucionin.

I què me’n dieu d’ensenyar que els “prínceps” han de “salvar a les princeses” de tots els mals, i que sense ells estarien perdudes en la foscor d’una torre sense cap sentit a la seva vida? Us adoneu de tot els els missatges negatius que transmeten aquestes idees?

Imagineu com de mitificat està el paper que tenim uns i altres en la societat, que és necessari explicar-los que elles també “es tiren pets” o “porten botes de muntanya”!

Amb el “PerPensar” d’avui podem, a més a més de riure una mica, parlar amb els nostres fills i filles sobre el paper que creuen que els pertoca dins la societat, el que ens han volgut vendre, i sobre la importància de ser actiu i no esperar que ens vinguin a salvar.

Aprofiteu el curt per ensenyar-los que tots tenim un paper actiu en la nostra vida i que no és bo esperar que vingui algú a salvar-nos i a fer-nos feliços. Que la nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos.

Ensenyem que el nostre paper a la vida no és caçar un bon marit o una bona esposa. La nostra finalitat ha de ser estar bé, i penseu que de vegades la vida fa girs inesperats que ens ensenyen que ens hem de saber treure nosaltres mateixos les castanyes del foc.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.