Treballar les emocions a casa: Vigila el que desitges

Aquest post el podria titular “Vigila el que desitges” o “Ja m’ho deia la mare: els contes de fades no existeixen!” Permeteu-me que rigui 😉

I és que des de ben petits ens omplen el cap amb un munt de contes i pel.lícules que, per evitar traumar-nos, acaben sempre bé. I això senyors i senyores és el que realment acaba portant-nos a sessions de teràpia en parella i de psicòleg! voler protegir-nos fent-nos creure que la vida de la gent, o si més no la nostra, serà cada dia de color de rosa.

De vegades encara ara la meva mare em renya perquè sempre li he explicat les coses a la meva filla tal i com són, amb paraules que intento que entengui i fins on crec que em pot entendre. M’estimo més dir-li que, ara com ara, és massa complicat d’explicar que dir-li el que sé que és mentida.

Ens creiem el que ens expliquen els contes, volem una vida de novel.la romàntica amb final feliç de pel.lícula pastel (ep!! que a mi m’encanten!!) però pel camí he plorat molt i ensopegat massa cops fins a adonar-me que això és fantasia i que has de valorar el que tens i lluitar per aconseguir el que vols, però sent realista… que jo també disto molt de ser perfecta.

Avui us porto un “PerPensar” que ens pot fer riure a grans i petits i amb el que parlar de que no ens hem de creure que la vida serà perfecta quan aconseguim tenir el que volem quan ho volem. La vida no és perfecta, té els seus alts i baixos i les seves parts positives i negatives, però el que sí que és la vida és massa curta per passar-nos-la queixant-nos de tot.

Vigileu el que desitgeu i no poseu mai la vostra felicitat en mans dels altres. Sigueu els herois i heroïnes de la vostra pròpia vida.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.