Quan tot el que fas ho fas amb ganes, amb el cor, sigui el que sigui, t’agradi o no, això queda reflectit en els teus actes i en l’herència que deixes. És com deixar la teva empremta, el teu aroma o el teu llegat i no cal que sigui en grans obres. L’obra més gran és aquella que construeixes dia rere dia de la teva vida.
A qui estimem, li deixem molt més que béns materials. Li deixem en herència, molts cops sense ser-ne conscients, els nostres fets, les nostres maneres, i la millor herència que pots deixar als teus és el gust per fer les coses amb el cor i posant-hi ganes.
Encara que no tot el que ens toca fer cada dia és del nostre grat, si ho fem el millor que podem potser aconseguirem que s’adonin que per nosaltres la vida no és una càrrega a la que ens enfrontem cada dia, ni que tot el que anem trobant no són més que problemes i obstacles.
Podem ensenyar als nostres fills a viure el dia a dia amb ganes, amb un somriure i esforç. El “PerPensar” d’avui ens convida a parlar de llegat, de relacions, d’aprendre dels altres i de tirar endavant sent nosaltres mateixos, i no només una continuació dels nostres avantpassats.
Mireu-lo i parleu sobre la satisfacció de la feina ben feta, sobre gaudir del que fas i de fer les coses ben fetes.
Parleu també del dol, del sentiment de vuit que ens queda quan algú molt especial per nosaltres ens deix, de com alguna cosa s’apaga dins nostre, tot i que si mirem ben endins al nostre cor segur que hi ha una llum plena de records, d’experiències, de moments per recordar, de les que aprendre i tirar endavant.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.