Amor

Sóc d’una generació que encara va escoltar contes de princeses que acaben bé, o almenys això em van fer creure. Perquè, què és acabar bé? Que la princesa només troba sentit a la seva vida si es casa amb un príncep?

Avui vinc a parlar-vos d’amor i de com d’important és tenir-ne a la nostra vida, com d’important és sentir-se estimat i estimar a algú. Però vinc a cuestionar que aquest amor sigui el motor de les nostres vides.

No em malinterpreteu, però, a aquestes alçades, ja hem de tenir molt clar que als primers que cal estimar és a nosaltres mateixos. Ens hem de mirar al mirall i hem d’aconseguir agradar-nos, estimar-nos i sentir-nos bé amb nosaltres, que val la pena que ens estimin, perquè nosaltres ens estimem. Llavors estarem preparats per estimar als altres i per deixar que ens estimin, però no anirem pidolant aquest sentiment.

Estimar és una de les sensacions, dels sentiments, més bonics, però no sols estimem a qui pensem que serà la nostra parella de vida, també estimem a pares, fills, amics i amigues… Estimar i que t’estimin, i deixar de pintar tot el món de color de rosa. Hi ha molts altres colors bonics a la vida.

Avui us porto un curt que ja fa molt temps que vaig veure i on els protagonistes viuen enamorats en un paisatge idíl·lic de Grècia. Un dia, un fet inesperat posarà en perill la continuïtat d’aquest amor, i llavors s’iniciarà una persecució que posarà de manifest que som capaços de fer de tot per lluitar per l’amor.

Reflexioneu plegats sobre el que fem per amor i el que estem disposats a fer. Parleu sobre com d’important és estimar-nos primer a nosaltres, i que hi ha moltes formes d’estimar i de sentir-se estimat. Que l’amor és un sentiment més, però no ha de ser l’únic motor de la nostra vida.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.