No és el primer cop que parlem de les aparences i de com no sempre el que pensem que és, resulta ser. Són molts els cops en els que decidim opinar sense anar més enllà, sense tenir prou informació.
Ja no és el primer cop que parlem sobre com és d’important no anar opinant gratuïtament o dient el que a nosaltres en semblen les coses si no ens ho demanen, però a més cal que ens adonem que el que nosaltres fem és formar-nos una opinió que és nostra, però que no té perquè ser l’única, ni encertada.
El “PerPensar” d’avui ens convida a adonar-nos de com d’important és tenir informació suficient abans de jutjar. Penso que és un bon exercici adonar-nos i reflexionar sobre com el nostre bagatge, les nostres experiències o el que vivim condiciona la nostra percepció del que passa al nostre voltant, sense adonar-nos que potser no estem encertant res.
Mireu el curt d’avui, que és molt bonic, i intenteu esbrinar què passa. Com us sentiu quan veieu com passen els dies en la vida del protagonista? Parleu de com, de vegades, estem molt equivocats, i allò que ens sembla impossible, insufrible, sense ganes… pot tenir molt de sentit si tenim tota la informació que ens cal.
Aprenguem plegats a no opinar a la lleugera, a escoltar i a mirar amb sentit crític totes les parts implicades, i a no precipitar-nos.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.
