La vida està plena de situacions, algunes fantàstiques i d’altres són contrarietats. Totes aquestes situacions ens generen sentiments i pensaments, les unes les voldríem allargar perquè ens omplen de felicitat i d’altres que pensem que no les podrem superar mai.
Totes les persones vivim aquests tipus de situacions, però no tots les encarem de la mateixa manera, no tots ens adonem que tot ens ensenya i que de tot n’hem d’aprendre, tant del que és bo com dels entrebancs.
Què passa quan la vida ens impacta amb alguna discapacitat? una discapacitat amb la que no hem crescut i que fa que la nostra vida doni un gir radical? Com podem encarar el que ens fa deixar de ser com eren fins llavors? Difícil, oi? Per a mí és una d’aquelles situacions en les que no sé com reaccionaria i que de debò em fa por tan sols pensar-hi.
Però ja sabem que educar no és sols ensenyar les cares boniques de les coses, és parlar de tot per estar agraït del que tenim, i per madurar i tenir eines per afrontar el que sentim i el que anirem sentit. Per això crec que no hem d’evitar els temes perquè ens fan por o no ens agrada parlar-ne. Podem parlar-ne, dient que no ens agraden i encarant el que ens fan sentir.
Avui us porto un curt que ens permet treballar com de vegades la vida pot fer un gir de 180º i els sentiments que d’aquest gir poden sorgir. Una història per treballar com encarar els entrebancs, i a la vegada per treballar l’ajuda, l’acompanyament i l‘estar al costat de qui ho passa malament, I també per adonar-nos que hi ha diferents maneres d’encarar les adversitats.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.