“El cazo de Lorenzo”

Divendres de conte al “PerPensar”, i avui vinc amb un conte de la Isabelle Carrier, “El cazo de Lorenzo”.

Una història simple, senzilla i amb dibuixos sense massa complicions, que ens resultarà perfecta per treballar l’acceptació de la diferència.

I és que la història del Lorenzo és la història de molts nens, de nens que cada dia conviuen amb alguna cosa que els fa diferents a la resta. En el cas del Lorenzo el que el fa diferent és un cassó, un cassó de color vermell que un dia li va caure a sobre i que ara porta a tot arreu i que, a més, no li posa les coses massa fàcils, al Lorenzo. Li impedeix tirar endavant, ha de fer el doble que la resta per aconseguir el mateix,..

El Lorenzo, davant les situacions a les que ha d’enfrontar-se amb el cassó posat, fa el que faríem tots, no? enfadar-se, enfadar-se molt, tant amb ell mateix com amb la resta, i quan un s’enfada molt a final perd els papers. Ell sols vol treure’s de sobre el cassó o el “problema” i com que no pot alliberar-se’n i veu que sempre hi serà, el que decideix és amagar-se dins el cassó, fer-se petit, invisible als ulls de la resta.

Però de sobte, a la vida del Lorenzo apareix algú que li dóna forces per treure el cap, per deixar d’intentar fer-se invisible i que li ensenya que també té punts forts i habilitats. Li ensenya al Lorenzo que potser té limitacions en un sentit, però no en tots, i així el cassó és fa més discret.

Un llibre molt bonic i que com podeu veure té una gran profunditat per a treballar, tant amb grans com amb petits. Ens permet treballar l’empatia, la dificultat i les ganes de superar-se.

Pensem-hi bé, perquè jo crec que tots podem identificar-nos amb el protagonista, tots tenim algun cassó amb el que conviure, i hem d’aprendre a portar-lo, oi? I si aprenem a fer-ho serem més feliços.

I tu, m’expliques què t’ha semblat?