Les aparences externes ens enganyen?

Una tarda qualsevol al parc: Veus un grup de nens i nenes que juguen plegats i de seguida els catalogues segons les seves aparences. Veus el que és entremaliat, el manaire, el tímid i vigiles al teu fill o filla en major o menor mesura segons amb qui juga en cada moment. I de sobte, aquell que semblava tan dolç, l’ha fet plorar.

Aquest PerPensar que us porto avui torna a ser una recomanació que arriba de la mà de la meva filla. Va ser ella qui em va cridar per dir-me si podia mirar-lo amb ella perquè li semblava que podíem aprendre coses i que em podia servir com un PerPensar.

El primer de tot va ser que ens va fer riure plegats, ja això és un fet positiu. Un curt amb dos protagonistes. Primer ens presenta una ovelleta que fa sorollets dolços, perduda en una illa i atordida. Quina imatge més simpàtica, oi? Que dolça, que bonica! M’agafen ganes d’abraçar-la.

De seguida apareix el segon protagonista. La primera imatge que veiem d’ell ja ens fa pensar que la cosa acabarà malament: Unes urpes que fan feredat! Quan aconsegueix obrir la caixa, és un monstre, lleig, que crida. Encara sort que va lligat pel coll! Quin perill!

Un divendres més us proposo que mireu el curt plegats, espero que rieu una mica i després aprofiteu per parlar-ne. Decidiu si paga la pena no refiar-nos de la primera imatge i permetre el benefici del dubte. Decidiu si hem d’observar altres coses a més del físic, perquè encara que la resposta que us ve al cap sigui afirmativa, sigueu sincers: Costa que algú que no t’entra per la vista tingui una segona oportunitat, i també costa admetre que la teva primera opinió ha estat un fracàs. Les aparences externes ens enganyen?

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.