Un dia la meva filla, parlant amb nosaltres sobre no recordo quin tema, ens va dir: “no ho puc fer”, i en aquell mateix moment ella es va corregir tot dient: “bé, poder-ho fer si que que ho puc fer, però es que no ho vull fer”. En aquell moment va ser molt més madura del que de vegades sóc jo, que encara ara utilitzo sense adonar-me’n frases com “no tenia més remei que fer-ho”, “és el que s’ha de fer”…
El que jo em pregunto és si som conscients d’aquesta opció que tenim, si dediquem prou temps a ensenyar-la als nostres fills, i si som coherents i no ensenyem les coses dient aquelles frases que hem sentit dir o ens han dit: “perquè ho dic jo i prou!”, “ho vull ja!”, “i sense dir ni mu”… segur que ara mateix us en ve alguna al cap.
Si vull ensenyar que tots podem decidir si fer o no fer les coses, he de deixar de dir que les coses han de ser “per ja”, o que s’han de fer immediatament, he de deixar les preses i explicar el perquè, i ensenyar a preveure les conseqüències que comporta cada decisió.
Si dediquem temps a parlar amb els nostres fills hi haurà un munt de moments que podrem utilitzar per explicar-los que allò que els ha passat ha estat el producte de la decisió que ells han pres, que no és culpa dels altres. Com algú em diu sempre “la taula no és tonta, sóc jo la que no mirava què feia, i la que s’ha donat el cop amb la taula”.
Gairebé sempre, per no dir sempre, tenim l’opció de triar. El que ens cal és aprendre que aquesta decisió fa que siguem nosaltres els responsables de la nostra vida o del que passarà desprès d’aquesta decisió. Cal ser valent per deixar de dir que és culpa dels altres, o de la taula.
Avui us porto un “PerPensar” que crec que pot tenir molt de joc, que ens pot donar per treballar molts aspectes, i no sols el que us proposo en aquest post.
Mireu el “PerPensar” d’avui i parleu sobre el tema del món idealitzat de les princeses, ensenyeu als vostres fills que tots els càrrecs o feines tenen una part positiva i una part negativa, que tot pot ser bonic o lleig segons en què ens fixem, segons quina sigui la nostra actitud davant la vida.
Podeu parlar també sobre decidir en determinats moments fer el que cal o el que volem. Sols cal decidir-ho i fer-ho, i acceptar que aquella decisió potser afectarà a la resta de planificació del dia, o a la relació amb les altres persones, o vés a saber, però ho hem decidit nosaltres.
Parleu sobre com d’important és tenir moments per divertir-se plegats i busqueu-los.
I si, a més de tot això que us proposo veieu més coses, deixeu un comentari a aquest post, compartiu-lo, recomaneu el PerPensar.cat i ajudeu-nos a créixer i a continuar!
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.