El último árbol

No ho tinc massa clar si en som prou conscients de com malbaratem els recursos naturals per a la nostra comoditat, jo sóc la primera a adonar-me que podria fer molt més del que faig.
Potser els petits ho veuen més que nosaltres, potser com a ells els ho diem dia a dia, ho fan ja sense adonar-se i també veuen que nosaltres els ho diem, però no sempre ho fem.
El conte que us porto aquest mes va orientat a treballar el medi ambient, a conscienciar-nos sobre la cura del planeta a través d’un àlbum il·lustrat que metafòricament ens convida a pensar que passaria si ens quedéssim sense arbres.
Tot comença una nit en que els arbres del bosc van decidir marxar. Van arrencar les seves arrels i van marxar. Un nen de camí a l’escola s’adona del que està passant, i a partir d’aquí comença el conte que us proposo per “PerPensar” aquest mes.
Parlem, decidim què podem fer i involucrem-nos, ja que el planeta és de tots i cada persona ha d’adquirir la seva part de compromís per deixar un lloc millor als seus successors.

I tu, m’expliques que t’ha semblat?