“El que vull per ella és que sigui feliç i si pel camí troba alguna persona amb qui compartir-ne un tros vull que s’estimin i no es facin mal”. Aquest és un dels meus desitjos per la meva filla i que de vegades comparteixo parlant amb d’altres mares. Per tant com a mare he d’ensenyar a la meva filla que el respecte cap a un mateix i cap als altres és fonamental.
Vivim en una societat que intenta vendre’s com oberta, moderna i avançada. Però realment ho és? Quantes vegades encara ara ens crida l’atenció veure una parella del mateix sexe fent-se un petó? i ho justifiquem tot dient coses com a “mi em sembla bé, però encara se’m fa estrany”. I no és estrany veure dues persones de sexe diferent fent-se un petó, no ens girem o ens ho mirem de la mateixa manera.
Encara ara, amb generacions que seran adultes d’aquí a molts anys, he de lluitar per trencar estereotips del tipus: “el color rosa no et pot agradar que ets nen i és un color de nenes”, “les nenes no poden jugar a futbol que fan nosa perquè no en saben”, “les nenes no poden ser mecàniques que és feina d’homes”… Alguna cosa continuem fent malament. Si nosaltres som pares d’aquestes generacions i ens postulem com persones no sexistes, qui o què els transmet als nostres fills aquestes idees? D’on treuen frases com: “no siguis nena”, “m’ha dit marieta” i moltes d’altres?
Quan comprem fireta a un nen, o segons quin tipus de joguines, i li diem que ell o ella també hi pot jugar, li transmetem el missatge de que té permís per utilitzar-ho, però indirectament també li estem dient que no és “normal”. Li diem que hi pot jugar, també, quan li comprem alguna cosa que és “adequada per al seu sexe”? És molt important que siguem conscients del que transmet un missatge, i hem de vigilar què diem i com ho diem.
Quan veiem una parella de persones del mateix sexe juntes, els fem el mateix cas que a la resta? o encara ens sorprèn? com ho treballem amb els nostres fills si ens ho pregunten? Avui us porto un “PerPensar” que fa pensar molt i que, sobretot, vol ensenyar el valor del respecte. Un valor que em sembla que portem una mica amb nota molt baixa.
El “PerPensar” d’aquest divendres parla d’estimar, però d’un estimar al que no tots hi tenim la ment tant oberta com ens pensem. Un sentiment, l’amor, que ens pot fer somriure, però pel que de ben segur més d’un hem plorat. Per tant, aquest és un d’aquells sentiments que crec que hem de treballar i del que hem de parlar, i amb aquest curt tenim la possibilitat de fer-ho des d’un punt de vista obert, pemetent-nos treballar moltes coses en un sol curt.
Mireu el “PerPensar” d’avui i treballeu amb els vostres fills i filles que estimar és respectar i que, si et fa mal, no és bo. Aprofiteu també aquest vídeo per adonar-vos i ensenyar-los que cal vigilar sempre les paraules que utilitzem i els comentaris que fem de vegades, que contradiuen el que volem transmetre o poden fer molt mal a qui n’és objecte.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.