Estil educatiu

Un dia qualsevol. Casa meva. 08:15.

– Ara deixaràs els plats al rentavaixelles, et rentaràs la boca, aniràs a vestir-te, et pentinaràs i et posaràs les sabates. D’acord?
– Si, mama.

Una estona més tard, passes per davant la seva habitació i la veus ballant en pijama. Què faig ara??!!

Jo, tot i que sé que no he de fer, molts cops em deixo portar i sento com em puja la ràbia i em surt per la gola. Poca estona després, quan em refredo, em sento fatal en veure com de malament he gestionat la situació.

En moments com aquests ens adonem que liderar el nostre equip no és tasca senzilla. Sota pressió, és molt fàcil que la primera reacció sigui el crit o el clatellot. El nostre cap deix de raonar i ens surt la part primària: l’autoritarisme. Hi ha d’altres estils educatius i, a mesura que fem pràctiques, hem de veure quin ens fa sentir millor per liderar el nostre equip.

Amb el PerPensar d’avui, que m’ha suggerit la meva filla, podem treballar com n’és de necessari tenir autoritat, però basada en el respecte mutu. Ens presenta una autoritat on no hi ha càstig, però s’hi assumeixen les conseqüències lògiques i naturals de les nostres accions. És bo que qüestionin l’autoritat i tinguin iniciativa. La nostra feina és acompanyar i guiar, però deixant que ells, ensopeguin, s’equivoquin i aprenguin de les seves errades.

Mireu-vos el PerPensar d’avui i feu una ullada als diferents estils educatius i analitzeu quin és el que prima en vosaltres, pregunteu als vostres fills com us veuen. Pregunteu-vos plegats si us sembla que s’aprèn de les errades. Com hem d’intervenir quan s’equivoquen? Què en penseu dels comportaments tant la mare com la filla? I els vostres fills, què en pensen? Què aprenen els personatges en aquest vídeo?

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.