Per riure mentre el llegim i intentem imitar la dicció del protagonista, ens presenta un llop com els llops dels contes, afamat, molt afamat! i ferotge, molt ferotge! O això pensa ell.
Amb la lectura del conte anem descobrint un llop una mica “carallot” al que un parell de simples conillets entabanen. El conill blanc li diu que no pot parlar d’aquella manera i que anirà a buscar unes pinces per treure-li un pel que té a la llengua i el conillet vermell explica al llop com ho ha de fer per ser un bon caçador i sorprendre les preses. Mentre el llop dolent confia en els consells dels conills aquests, més llestos que ell, s’escapen.
Finalment, famèlic i seguint els consells tant bons que li han donat, el llop aconsegueix clavar-li queixalada al que serà el seu menjar avui: un ós ferotge que farà que el caçador passi a ser víctima. I el desenllaç… doncs o visiteu el llop al seu bosc o llegiu el conte amb els vostres fills i el descobrireu.
Podeu utilitzar aquest conte per dramatitzar-lo i passar una bona tarda d’estiu. Rieu plegats llegint com el protagonista del conte li diu al conill: “Ahhhhh! et menjadé, conillet blanc! et menjadé ada mateix”.
Llegiu el conte i parleu amb els vostres fills de les aparences, del paper que se suposa que fem cadascú, de com tothom té alguna cosa que el fa sentir insegur i de com tothom, si ho vol, pot canviar. Parleu sobre el que els fa por i com és possible enfrontar-s’hi i sortir-ne victoriós.
A més, és un llibre que pot ajudar als nens que han tingut problemes de dicció a no sentir-se sols i a veure aquesta dificultat d’una forma diferent.
I tu, m’expliques què t’ha semblat?
