Aquest és el segon curt que us porto per les dates de Nadal i. com l’anterior, també és una mica sentimental, perquè de tant en tant hi ha d’haver moments en que ens recordin què és especial, què és important. I el Nadal fa que estem més receptius animicament.
Us heu plantejat mai en quin moment ens acomodem o perdem la il.lusió per les coses que imaginem o que ens expliquen?
El curtmetratge d’avui té el seu origen en una historia creada el 1978 per Raymond Briggs, escriptor i il.lustrador, i és un bonic conte sense cap paraula: “The Snowman”. El llibre no era com el curt, ja que no feia cap al·lusió a les festes de Nadal, ni al Pare Noel, però quan va convertir-se en curt van integrar-se aquests aspectes.
Seieu una estona plegats i parleu d’il.lusió, d’imaginació, de fantasia. Reflexioneu sobre com, a mesura que ens fem grans, perdem part d’aquests sentiments i ho justifiquem com un signe de maduresa. I valoreu plegats si el que fem és madurar o resignar-nos i entrar en la roda del que s’espera, i si això ens fa feliços.
Mireu el curt plegats i no deixeu mai que us abandoni del tot l’infant que porteu dins.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.