La nostra relació amb els altres.

A taula:-

-Això és el que feu les mares?

– El què?

– Donar-nos als fills el que ens agrada, encara que sigui el que més us agrada també a vosaltres?

– Doncs sembla que sí

Aquesta és una conversa que vaig tenir un dia amb la meva filla, tot sopant. Havia fet truita de patata que ens agrada molt a totes dues i ella en volia més, així que jo li vaig donar el tall que tenia per mi. Quan analitzo aquesta reacció que tenim moltes mares, i de ben segur algun pare, em ve al cap el concepte d’egoïsme sa. Recordeu-me que en parlem algun dia.

Quan actuem així potser pensem que els estem ensenyant com d’importants són per nosaltres i que no passa res per fer “petites concessions” a favor de les persones que ens importen.

Però és realment això el que ells veuen? O els estem demostrant que obtindran sempre el que vulguin? Potser el que, sense adonar-nos, els ensenyem és a ser més egoistes que no pas altruistes. Es a dir, el resultat no és pas el que volíem, sinó tot el contrari. Potser els estem convertint en un personatge com el del mag del “PerPensar” d’avui.

Mireu el vídeo i parleu sobre com de necessari és que tothom se senti respectat, cal valorar als altres i tenir-los en compte. Hem d’ensenyar als nostres fills i filles que l’altre no és un instrument per aconseguir el que volem, l’altre és un ésser humà amb les seves necessitats i té el mateix dret que nosaltres a poder-les satisfer.

Fem-los entendre que no podem anar per la vida com a únics protagonistes, com al centre d’atenció i ferint a la resta, menystenint-los. Feu-los conscients de com finalment la vida del protagonista queda en mans del petit ésser a qui ell no té en compte, i feu-los conscients també de com millora la feina de tots dos quan hi ha una valoració i respecte per igual.

Deixeu-me en el post els vostres comentaris per enriquir-nos més entre tots!

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.