“No soy perfecta”

No sé si ens va passar sols a nosaltres, o és mal de molts. Quan vaig saber que estava embarassada una de les feines més complicades va ser trobar el nom per al nostre bebè. 

Busques tantes coses dins un nom, oi? Recordo que volia que fos un nom suau, perquè quan m’enfadés no fos dur, que no em recordés a cap alumne complicat, sense traducció… Coses de pares! 

No sé si els pares de la protagonista d’aquest llibre, la Perfecta Nueno, van pensar en tantes coses, però dir-te Perfecta potser et marca des de petita, oi? 

La nostra protagonista fa tercer de primària i, amb els seus nou anys, ens vol ensenyar el que ella ja sap: que la perfecció no existeix, que tothom té coses bones i dolentes amb les que aprendre a viure, i que buscar la perfecció produeix, molts cops, frustració i no pas felicitat. 

La Perfecta Nueno vol que entenguem que és una nena com moltes altres que està molt lluny de ser perfecta, que s’enfada, que no és sempre la millor i que no pot caure bé a tothom.

Un llibre molt bonic del Jimmi Liao, amb unes il.lustracions que són expressions de la cara de la Perfecta i van acompanyades amb una de presentació del que li passa i un comentari que ens fa ella, i que de ben segur ens farà pensar a tots. 

Us recomano que el llegiu a estones i que gaudiu de les seves reflexions plenes d’humor, ironía, veritat, dolcesa… Reflexioneu plegats, parleu, rieu i adoneu-vos de com la societat ens condiciona, demant-nos de vegades el que és impossible, i ens fa que siguem infeliços si no ens adonem d’aquesta impossibilitat.

Ah! i no us perdeu la llista de gent que ens deixa en Jimmi al final del llibre i que, sense ser perfecta, va ser genial.

i tu, m’expliques que t’ha semblat?