De vegades em passa que agafo un llibre i m’hi enganxo de tal manera que sóc capaç de no dormir en tota la nit per acabar-lo, o per avançar tot el possible. És com una obsessió, ho he de fer o no puc descansar. D’altres que vaig a dormir amb una cosa al cap i no puc aclucar l’ull, fins que acabo aixecant-me i remenant cel i terra per fer el que em ronda pel cap.
Quan no podem controlar-nos, quan el nostre cap ens mana i no ens deix fer el que hauríem de fer, com pot ser descansar, dormir, treballar… estem parlant d’obsessió.
Gairebé tothom s’ha obsessionat alguna vegada amb alguna cosa. Tots podríem posar algun exemple del que és no poder parar de donar voltes a un pensament, a una idea, una pregunta. De vegades aquesta obsessió ens pot ajudar a superar un repte o a trobar una solució. El problema és quan una obsessió o preocupació ens fa mal, ens posa nerviosos i no para de venir-nos al cap i no ens deix viure.
Llavors l’obsessió pot esdevenir fins i tot un trastorn de caire psicològic anomenat TOC. (Trastorn Obsessiu Compulsiu) i en teniu un exemple en el protagonista de la pel·lícula “Mejor imposible”. La gent que pateix aquest trastorn anomenat TOC, ha de demanar ajuda per treballar-lo, però costa adonar-se’n i demanar ajuda. I no aïllar-se socialment.
El curt que us porto avui ens permet parlar de les obsessions i de com aquestes poden esdevenir un problema per a nosaltres.
L’enfocament que us proposo és des del punt de vista que és bo ser perseverant per cercar solucions, però que no cal dur les coses fins l’extrem. No cal que ens hi deixem la vida si no ens surt i ens hi hem esforçat molt, si no trobem la resposta però l’hem buscat, si ho hem intentat però no se’ns dóna bé.
Aprofiteu l’angoixa que ens transmet el curt, per parlar de com les obsessions ens poden perjudicar a nosaltres i a la resta de persones amb les que ens relacionem. Un curt per parlar de perseverança i d’obsessions, que no són el mateix ni ens porten pel mateix camí.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.
