De vegades us he explicat que de tant en tant, faig un treball de “neteja” sobre coses que tinc i un treball sobre objectes que vull i que em pregunto si realment em fan falta o no. Intento que poseir objectes materials no sigui la meva finalitat. Vull atresorar moments.
Mireu, m’agrada molt la roba i, si per mi fos, cada temporada renovaria tot el meu armari de dalt fins baix, però també és cert que ni cal ni he de fer-ho. Amb el temps i esforç, us asseguro que hi he de posar esforç, intento comprar sols el que considero necessari i reutilitzar i allargar al màxim la vida del que ja tinc. Em costa, però cada cop més vegades ho aconsegueixo.
No és el primer cop que us parlo de com de necessari és pensar si la felicitat són objectes o moments, i per a mí cada cop la resposta és més clara. Durant el temps de confinament el que més he trobat a faltar ha estat poder passar les estones que quotidianament passo amb els meus pares, celebrar dates especials per a nosaltres plegats, els dinars a casa amb ells… I també m’he adonat que hi ha moments en què no n’hi ha prou amb una mirada o unes paraules, que cal una abraçada o poder fer petons.
“Dechen” és un curt molt bonic creat pel Kaukab Basheer per a la seva tesis. Dechen és l’aprenent d’un monjo tibetà que ens ensenyarà que podem ser molt feliços i gaudir de les coses boniques sense necessitat de posseir-ho tot.
Mireu el curt plegats i parleu un cop més sobre què us fa sentir bé i què és necessari, sobre el que podeu prescindir, i intenteu apartar-vos una mica de la cultura de la pertinença, del consumisme sense control i gaudiu de les estones.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt