“El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d’esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals”. Per tant, si creiem en que tot està fixat per endavant o que les coses ens passen perquè ens havien de passar, i no les podem controlar o...
Treballar les emocions a casa: L’experiència és un grau
Ja és ben cert allò que l’experiència és un grau. Com més gran et fas, més t’adones de tot el que has perdut pel camí, de les rucades a les que has decidit donar importància i el que no has valorat prou. La nostra tasca és saber aprofitar al màxim els nostres aprenentatges i...
Treballar les emocions a casa: Vigila el que desitges
Aquest post el podria titular “Vigila el que desitges” o “Ja m’ho deia la mare: els contes de fades no existeixen!” Permeteu-me que rigui 😉 I és que des de ben petits ens omplen el cap amb un munt de contes i pel.lícules que, per evitar traumar-nos, acaben sempre bé. I això senyors i...
Treballar les emocions a casa: El que som
La gent amb qui passem més temps durant la nostra vida té una gran influència en nosaltres. Si a aquesta afirmació i afegim el factor edat, potser podría aventurar-me a dir-vos que les persones amb qui passem la nostra infantesa, moment de gran plasticitat del nostre cervell, ens marcaran de per vida. Si després...
Treballar les emocions a casa: Jo sóc capaç.
Mirar-me al mirall cada matí i dir-me “gràcies per aquest nou dia, jo sóc capaç i puc amb tot el que em proposi”. Si fos capaç de dir-me això cada dia, i a més amb un somriure ben gran, seria com la meva pròpia heroïna. L’autoestima potser no és el meu punt més fort,...
Treballar les emocions a casa: Vull…
Vull… el que tens tu, el que veig als anuncis, el que porta aquell famós… i podríem fer una llarga llista entre tots, oi? No sé si us passa a vosaltres també, però jo de tant en tant he de parar i pensar si ho vull perquè realment em cal, perquè em farà la...
Treballar les emocions a casa: Sols
Quantes vegades ens queixem que no ens ajuda ningú i el que passa és que decidim que ho podem fer tot sols i no demanem ajuda? Nosaltres mateixos anem decidint que podem fer el que ens toca sense perdre el ritme: podem treballar, portar la família, la casa, la vida social,… i tot sense...