Vull… el que tens tu, el que veig als anuncis, el que porta aquell famós… i podríem fer una llarga llista entre tots, oi?
No sé si us passa a vosaltres també, però jo de tant en tant he de parar i pensar si ho vull perquè realment em cal, perquè em farà la vida més fàcil i ho utilitzaré, o si ho vull perquè s’han encarregat de generar-me la necessitat amb publicitat o perquè, com que admiro a qui ho té, crec que m’hi assemblaré més o seré com aquella persona.
Ja veieu que darrere el consumisme hi ha un munt de raons i poden ser tant personals, sentir-nos bé amb nosaltres, com pensar en el que genera per al món un consumisme excessiu. La industria de la publicitat s’encarrega de fer-nos pensar que “ens cal” tenir el que a ells “els cal vendre”. Deixem de comprar fum i fem l’esforç de consumir menys i viure més.
Jo, per la meva part, us deixo un “PerPensar” per treballar el voler el que tenen els altres, a banda de poder treballar també perquè creiem que ho volem.
Mireu el curt d’avui i parleu sobre la utilitat de les coses que atresorem, sobre si ens fan sentir d’una manera especial, o si el que cerquem és apropar-nos a qui admirem o estar amb qui ho té.
A més, aprofiteu per parlar sobre com les coses no són sempre el que semblen, sobre la por al que desconeixem, sobre l’enveja i, segurament, sobre un munt d’aspectes més que a mi m’han passat desapercebuts, però que a vosaltres i als vostres fills us vindran al cap quan el mireu.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.