Sempre heu dut el mateix estil de vida? Heu anat fent modificacions? I, les modificacions que heu dut a terme, han estat només per a vosaltres o també han afectat a la resta de la família? A casa nostra seguim dietes diferents les tres persones que hi vivim i jo m’encarrego de les tres,...
Quan era petita era capaç de relacionar-me i fer amics en qüestió de segons. A mesura que em vaig fer gran, ja sigui per timidesa, o per inseguretat, o per ver a saber què, he anat canviant i m’adono que cada cop em costa més trencar el gel amb la gent i relacionar-m’hi. No...
La felicitat és un valor essencial que tots desitgem per als nostres fills. “De gran vull ser… feliç” és un meravellós llibre que ofereix sis contes curts i entranyables per ajudar els nens a aprendre a ser feliços des de ben petits. A través d’aquestes petites històries, tracta temes importants com el poder de...
En el món en què vivim, sovint ens enfoquem en les coses materials tot pensant que això és el que realment és important. Però, realment, no és així. Hi ha uns altres tresors valuosos que no es poden tocar ni quantificar. “El gran llibre dels super tresors importants de debò” ens convida a explorar...
“Espera un moment”. Quants cops diem els pares aquesta frase? i quants cops la diem conscientment i disposats a fer-la respectar? Esperem, nosaltres, quan parlem amb els altres? i quan parlem amb els nostres fills? A mi em costa molt no entrar al “trapo” dins una conversa i esperar el meu torn. Jo entenc...
Quantes vegades no ens hem deixat portar nosaltres mateixos per la febre del consumisme, i ens hem comprat allò que hem vist en un anunci perquè “ens calia”, i ara està oblidat en un armari fent nosa? Si a nosaltres, que ja tenim una consciència sobre com ens manipulen els anuncis, ens passa que...
Sembla que per molt que evolucionem, hi ha errades que fem un cop rera l’altre. Ensopegades que no sabem, o no volem, evitar. Quan era petita no volia mirar els telenotícies perquè res del que allí hi explicaven era bo, jo ho vivia amb por, em feia por pensar que tot allò que sortia...
De vegades em passa que crec que si no anomeno pel seu nom coses com la mort, la guerra, les malalties… és com si no existissin. Ja sé que és un comportament immadur i massa infantil, però la por ja ho fa això, ens fa comportar de manera irracional i ens fa actuar ridículament....
Des de fa un temps som potser més conscients de com de fàcil és que tot quedi trencat, oi? Les persones que per tot el bagatge que portem a sobre hauríem de ser conseqüents, racionals i buscar el bé per a tothom, i no només per a uns quants, continuem sent egoistes per naturalesa....
No us ha passat mai que un matí us heu aixecat amb un núvol sobre vostre i que us ha acompanyat tot el dia? Jo he tingut temporades que sobre meu hi havia un núvol constantment i que em costava molt veure el sol al meu voltant. Per poder sortir d’aquest bucles ens cal...