Sembla que per molt que evolucionem, hi ha errades que fem un cop rera l’altre. Ensopegades que no sabem, o no volem, evitar.
Quan era petita no volia mirar els telenotícies perquè res del que allí hi explicaven era bo, jo ho vivia amb por, em feia por pensar que tot allò que sortia allí podía passar a tocar de casa. Aquell sentiment no ha canviat gaire, però sí que té matisos diferents. Em fa mal i por pensar que hi ha gent que viu la vida fent patir i infringint dolor als altres i que sembla ser que ho fa sense cap mena de dilema.
Us adoneu que tot té de vegades un rerefons econòmic i que no ha canviat tot tant com sembla?
El curt d’aquesta setmana el van fer sis estudiants de l’escola d’imatge Gobelins al 2010, uff 13 anys enrere! i encara ens pot ser d’utilitat? malauradament sembla que més del que voldríem i, tal i com evolucionem, ens serà d’utilitat molt temps més.
Aquest PerPensar ens transporta a la fi de la Primera Guerra Mundial, amb l’ombra de la segona. Observeu la metàfora de la cosidora i utilitzeu-la per reflexionar, per parlar de dolor, d’egoïsme, de la part fosca de l’ésser humà. Busqueu junts diferents lectures, diferents maneres de veure-ho i potser també podeu fer un exercici de cerca de solucions.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.