Quan miro enrere i em veig com a estudiant de primària, veig una nena a la que li feia ben poca gràcia que li regalessin un llibre. No recordo que m’agradés llegir gens ni mica. Les lectures “obligatòries” de l’escola eren les úniques que llegia i no les recordo amb massa il·lusió. I fer-me...
Avui a classe, parlant amb els nens, un d’ells m’ha dit que cal lluitar per aconseguir el que volem. Té sis anys! Ja voldria jo tenir-ho tan clar com ell, a la meva edat, perquè jo sóc de les que utilitza encara excuses com “jo no ho sabré fer millor que…”, “no puc superar...
Quan ets petit vols ser gran i, quan ets gran, t’adones que les obligacions que vas adquirint dia a dia -la feina, la família, els estudis…- fan que poc a poc deixis de costat sense adonar-te’n moltes coses que t’agradaven o et feien sentir feliç. I de sobte, o no tant de sobte, el...
Des del moment que et converteixes en mare sents que l’instint de protecció neix dins teu. Sents que aquella petita criatura que tens a les mans et necessita per viure i que l’has de protegir d’un munt de coses. D’aquí a convertir-nos en pares sobreprotectors hi ha un pas molt petit. I a mesura...
A casa nostra sóc jo qui, per les meves circumstàncies laborals, passa més temps amb la nostra filla, i l’he posat per davant dels meus interessos des de que va néixer. I, per extensió, molts cops faig el mateix amb la meva parella, i ja no sé si ho faig conscientment o inconscient. El...
“No estimaré mai més a ningú”. Que aixequi la mà el que ha dit o pensat algun cop aquesta frase. Jo crec que en l’adolescència la vaig pensar més d’una vegada. Em sembla que en algun moment de la nostra vida la majoria hem passat un mal tràngol sentimental i, segons com hagi estat...
Donar l’oportunitat d’explicar-se. Senzill. Tant senzill que em costa horrors, i això que sé que moltes situacions van complicant-se per no encarar-m’hi o per no parlar sobre malentesos amb la persona implicada. Sembla que quan agafes el brau per les banyes t’arrisques a perdre més que a guanyar. Es a dir, de vegades penso...
De vegades, parlant amb gent, em sorprèn descobrir que ja tenien clar des de petits què era el que volien aconseguir o quin era el seu paper en aquesta vida. Tant que em costa a mi, encara ara! Però hi ha gent que des de ben petita ja té clar què vol fer, com...
Quan vaig estudiar pedagogia, tenia un professor que ens deia que no hi ha cap persona perfecta i que parlar de “problemes”, “handicaps” o “mancances” és parlar de normalitat. Evidentment aquest professor, que ens feia una assignatura que parlava de moltes malalties que poden complicar la vida a qui les pateix, feia que ens...