Quan miro enrere i em veig com a estudiant de primària, veig una nena a la que li feia ben poca gràcia que li regalessin un llibre. No recordo que m’agradés llegir gens ni mica. Les lectures “obligatòries” de l’escola eren les úniques que llegia i no les recordo amb massa il·lusió. I fer-me llegir, entre d’altres, El Quijote no va ajudar gaire (sort que van fer la sèrie en dibuixos!).
Recordo, no us puc dir l’edat exacta, però sí que cap a final del que era “segona etapa de l’EGB”, que van regalar-me “Mujercitas”, i va ser un gran descobriment. Em veig al llit, vespre rere vespre, llegint el llibre fins que em feien apagar el llum, i encara ara el recordo i somric. Em va encantar, em va atrapar, i va ser, i és, el “meu llibre”. Puc dir que gràcies “al meu primer llibre” em vaig convertir en lectora, i fins i tot llegeixo llibres de dos en dos la majoria de vegades. Sempre estaré agraïda als meus pares per posar a les meves mans “el meu llibre”.
Amb els anys hi ha hagut més llibres que han esdevingut “els meus llibres”. No tots els que llegeixo passen a la categoria d’honor de “meus”, sols els que m’han marcat i que no m’han deixat dormir fins acabar-los (tot i haver llegit el final de vegades quan sóc al principi), com “El Diari d’Anna Frank” de l’Anne Frank, “Els Pilars de la Terra” del Ken Follet, o la saga del cavaller Arn de Gothia del Jan Guillou, per posar alguns exemples de diferents etapes de la meva vida.
Quan un llibre m’agrada i m’atrapa puc no dormir fins acabar-lo i, si és una novel·la, em llegeixo primer el final i llavors el devoro fins saber què ha passat per arribar a aquell final. Això de llegir és com l’art de menjar-se un croissant, cadascú ho fa d’una manera diferent.
Per tot el que us he explicat us dic que, tingueu l’edat que tingueu, no defalliu i busqueu “el vostre llibre”, o el llibre dels vostres fills. Remeneu a les llibreries, a les biblioteques, per internet, i busqueu aquell que quan l’agafes t’atrapa i no et deix fins que no tanques l’última pàgina. Quan el tingueu haureu entrat en el món fantàstic dels llibres.
Recordeu el que sempre us dic: si un llibre no us agrada, o no agrada als vostres fills, el deixeu i no insistiu en llegir-lo. Busqueu-ne un altre, un que us agradi, que us atrapi, i no perdeu el temps forçant un llibre que no us entra, deixeu-lo marxar per buscar alguna cosa millor.
Aquest Sant Jordi us porto un “PerPensar” que té el seu àlbum il·lustrat per parlar amb els vostres fills sobre la lectura i el poder de llegir.
Si us agrada llegir, mireu el “PerPensar” d’avui i expliqueu als vostres fills la satisfacció que transmet llegir, com ens fa sentir un bon llibre, expliqueu-los quins han estat els vostres llibres preferits i dels que no us han agradat gens. Feu l’exercici de mirar enrere i recordar com us vàreu convertir en lectors, i podeu aprofitar la festa de Sant Jordi per regalar aquest àlbum il·lustrat i mirar-lo plegats. Compartir lectures i vincular-les a moments emocionals especials també és una manera de mirar amb un somriure els llibres i de crear llaços amb els nostres fills.
Bon cap de setmana i bon Sant Jordi i que “PerPenseu” molt.
