Recordo que quan era molt petita, feia primer de primària, vaig tenir una amiga que era tot el contrari a mí, era decidida, amb empenta, líder… i ens vam fer inseparables. Això va ser bo per mi i dolent per als meus pares, segons com ens ho mirem. La meva amiga va agafar el...
A tothom ens agrada que ens estimin, que estiguin per nosaltres i que no ens deixin de banda, oi? Però d’aquí a voler ser sempre el centre d’atenció hi ha una gran diferència. A molts de nosaltres, per no dir a tots, segur que podem pensar en alguna persona que hem conegut o amb...
Penso que sóc una persona amb molta sort, ja que faig una feina que m’agrada molt, que em fa sentir útil i que em fa feliç. Vaig tenir, ja fa molts anys, la sort de trobar el meu element. Ja us he parlat altres cops de la necessitat de trobar el nostre element per...
A mesura que anem creixent les nostres emocions també ho fan i cada cop sentim més i ho entenem menys. Adonar-se que hi ha més gent que sent moltes coses i a la que li costa gestionar, posar nom, o viure aquestes emocions, fa que ens sentim més compresos. Avui us porto un àlbum...
Dins la meva feina intento ajudar als “meus nens” a adonar-se que tots som iguals i a respectar les diferències, però no utilitzar-les per discriminar a ningú, sinó com un avantatge. La diferencia enriqueix. Sempre us comento que tot i que la teoría la comencen a tenir molt clara, a la pràctica no hem...
Per mi, ser mare està sent una de les experiències més enriquidores de la meva vida. No us he dit que sigui la més meravellosa, ni us la pinto de color rosa. Per mi, és un repte! Dia a dia, sense massa marge d’error, intento millorar tot el que veig que no faig bé,...
#jopuc. Aquest hastag encapçala molts post d’un dels meus perfils d’instagram i per mi és com el meu mantra molts dies. És una d’aquelles coses que tinc al meu cap sovint i que és una llàstima que hagi trigat tants anys en adonar-me que realment #jopuc. No és el primer cop que us explico...
Recordo una vegada quan estudiava pedagogia, que un professor d’una assignatura ens va dir que a la vida, qui més qui menys, tots som discapacitats. Quan ens ho va dir crec que tots ens el vam mirar una mica a la defensiva, però amb els anys he utilitzat molt la seva explicació. El que...
“Hi havia una vegada un llibre que es deia Llibre. Era dur i fort, i deia paraules enginyoses i divertides. Cada dia tenia l’esperança de que el seu nen el descobrís…” Sabeu que de vegades sols et cal trobar el “teu llibre” per convertir-te en lector? Us imagineu que els llibres ens estessin esperant...
No és el primer cop que parlem de les aparences i de com no sempre el que pensem que és, resulta ser. Són molts els cops en els que decidim opinar sense anar més enllà, sense tenir prou informació. Ja no és el primer cop que parlem sobre com és d’important no anar opinant...