Cada matí, de dilluns a divendres, m’aixeco amb temps suficient per poder fer tot el que tinc en ment i sortir cap a la feina amb temps… O això em penso jo, ja que no tot depèn de mi i, per tant, no tot surt sempre com espero, i de debò que em resulta...
Recordeu quan éreu petits com vivíeu qualsevol aconteixement? Recordeu la il.lusió que us feia la visita dels Reis Mags, el tió, el ratolí o la fada de les dents, o fins i tot una estona de pessigolles o aquell petó de la mare que cura el mal de panxa? Què ens va passar? No...
De vegades et trobes gent indiferent a tot el que l’envolta, que sembla que no té cor, que diries que no té sentiments. Per sort, crec que hi ha poques persones que es comporten així. Aquesta gent és indiferent de debò, o s’han creat una cuirassa que els fa semblar indiferents? Sempre han estat...
Al “PerPensar” ens fem un fart de donar eines per poder establir converses amb els fills sobre els temes que ens preocupen a nosaltres o que els preocupen a ells. Un dels temes que més pols aixeca, encara ara, és parlar de sexualitat, i crec que aquí eĺs pares hi tenim una feina important,...
Ja fa temps, vaig fer un post sobre aquest mateix tema, sobre fins on som capaços de sacrificar-nos pels nostres fills. No t’adones del que és ser mare fins que no t’hi converteixes de la nit al dia. A partir del moment en el que et posen al teu fill o filla a sobre...
No fa massa que vam deixar enrere les festes de Nadal i els regals, els regals que sempre ens queixem que són massa i que fan que de vegades no aprenguem a valorar el que tenim. Sí, ho dic en primera persona, perquè sempre pensem que tenim uns fills hiper-regalats i que no valoren...
M’agradaria seure a fer aquest post i dir-vos que l’únic rau-rau que sento dins meu és el que em produeix la gana, perquè això voldria dir que la meva consciència està tranquil·la perquè penso que sempre he actuat tal i com ho havia de fer per no traïr-me, per fer el que jo volia...
La meva mare sempre em diu que aprofiti el dia a dia amb la meva filla, que d’aquí a poc ella em deixarà de banda per altres “prioritats”. Des de ben petits anem establint relacions tant amb persones com amb objectes i aquestes van canviant a mesura que ens fem grans. El que de...
La sinopsi del llibre ens diu que “Ser ovella és molt fàcil. Només cal seguir el que diu el manual: passejar, menjar, dormir… passejar, menjar, dormir… i ajudar a la gent a dormir. No cal pensar; només cal fer el que fa la resta del ramat. Però què passa quan una ovella no segueix...
Hi ha nens que des de petits tenen clar què voldran ser de grans, i decideixen que el sentit de la seva vida sigui aconseguir els seus somnis. Els somnis ens fan pensar en gran i ens ajuden a voler ser, ens ajuden a créixer. Tenir somnis i utopies, és necessari ja que dóna...