De vegades et trobes gent indiferent a tot el que l’envolta, que sembla que no té cor, que diries que no té sentiments. Per sort, crec que hi ha poques persones que es comporten així.
Aquesta gent és indiferent de debò, o s’han creat una cuirassa que els fa semblar indiferents? Sempre han estat així, o van començar a desenvolupar aquest comportament per algun motiu i, finalment, van convertir-se en una persona a la que tant se li en fot tot? perquè?
Quan treballes amb gent, quan el teu dia a dia té una part important de tracte amb altres persones, t’adones que molts cops desenvolupem actituds de protecció davant circumstàncies que ens han fet mal i, poc a poc, es converteixen en la nostra personalitat de cara enfora. D’aquesta manera intentem evitar tornar a passar-ho malament o patir.
Ho hem parlat alguna altra vegada, que l’ésser humà està preparat per fugir del perill. Doncs continuem fugint del que ens resulta dolorós o ens sembla perillós, encara que no de la mateixa manera que ho fèiem quan corríem davant d’animals depredadors.
El “PerPensar” d’avui convida a parlar de les si les persones “indiferents a tot” ho són realment o sols és una forma de defensar-se, i encara tenen sentiments “adormits” dins seu que, amb el detonant adequat, poden despertar fins a convertir-les en tot el contrari.
Us convido a parlar avui sobre com tothom actuem d’alguna manera per un motiu determinat, parleu amb els vostres fills sobre el fet que sempre podem canviar, no hi ha excusa, si hi ha ganes. Sobre com ens autoprotegim, i com aquesta protecció pot resultar-nos potser poc beneficiosa, ja que ens perdem viure la vida.
Mireu el “PerPensar” i convertiu-vos en detonants dels “indiferents”.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.