Tot el dia està enganxa’t a “les maquinetes”.
Si el deixo no faria res més que estar amb “les maquinetes”
Quan està amb “les maquinetes” no hi és
Que aixequi la mà qui no ha dit mai alguna d’aquestes frases. “Les maquinetes” i el poder que tenen sobre els nostres fills és un tema que ens preocupa a molts.
Els nens quan juguen a les maquinetes o amb l’ordinador, desconnecten, no ens escolten. És el mateix que em deia la meva mare quan jo veia la televisió, però es que també és el mateix que em deia la meva mare quan jo jugava amb un joc que m’agradava molt!! i evidentment en aquella època, el joc no era pas electrònic.
Ens preocupa realment el poder de les màquines o el que ens fa patir és com de ràpid va tot, i que no podem controlar els efectes d’aquest canvi? Ens fa por el que desconeixem, el que no podem controlar, el que se’ns escapa. És un mecanisme de defensa i protecció que ens acompanya des de que existim.
Totes les coses tenen una part positiva i una negativa, hem de conèixer les parts i ensenyar als nostres fills a identificar-les també.
Tot això em fa pensar en un llibre de Steven Johnson, un estudiós nord-americà de la comunicació i autor de “Si és dolent, t’ho recomano”. El llibre parla de com els videojocs i, entre d’altres, les sèries de televisió amb les seves trames complexes requereixen un esforç intel·lectual tan elevat que repercuteix directament en la millora del nostre nivell d’intel·ligència.
Aquesta curiosa teoria l’ha desenvolupat analitzant l’evolució dels resultats dels tests d’intel·ligència als Estats Units durant els últims 20 anys.
Per tant, el que crec que el que és important és saber a què juguen i amb qui juguen, els perills d’aquell joc, sigui electrònic o no, i els seus beneficis, i establir unes normes. No neguem el que desconeixem, i no pensem que tot el que fan ara, com que no és com el que fèiem nosaltres, no els pot ser bo. A nosaltres ens va anar bé pel moment en el que vivíem, però ells viuen un moment diferent i han de preparar-se per un món diferent. No sempre tot el passat és millor.
Mireu el vídeo d’avui i adoneu-vos de com de divertit pot ser jugar, sigui el que sigui el joc, i com d’important és passar temps amb ells, temps de joc. Podem passar una estona divertida plegats amb una videoconsola, i no deixa de ser enriquidora. Intentem esbrinar el que els agrada i llavors podrem decidir amb coneixement de causa.
Explica’ns les teves experiències per enriquir-nos tots.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.