No fa massa vam parlar de ser massa competitius i no estar disposats a cedir, ho recordeu? Què passa quan es barreja lluitar pel que vols amb no baixar del burro?
Tots els valors, tot el que sentim, té un doble vessant i que cal anar amb compte i adonar-nos de per quin ens movem. No podem agafar-nos la vida com una constant competició, perquè això no és saludable per a nosaltres ni per als que ens envolten, que poc a poc ens aniran deixant per la tensió que els generarà estar amb nosaltres.
Però no podem no lluitar pels nostres objectius… Una cosa és ser constants i l’altra és obcecar-nos.
Cal que els ensenyem, als nostres fills, que hi coses per les que paga la pena lluitar, coses que per a ells siguin importants, una amistat, una feina, una família, uns estudis, i podria continuar llargament, oi?
Valorar i decidir, estirar i arronsar, donar i rebre, lluitar i cedir.
Mireu el “PerPensar” d’avui i parleu amb els vostres fills sobre aquests dobles vessants de tots els sentiments, de tots els valors. Expliqueu-los que lluitar pel que volen és bo, però no lluitar sempre per tot: cal valorar les prioritats i decidir si paga la pena o no, i afrontar les decisions amb coratge.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.