De vegades quan enfilem el dia i ens adonem de tot el que s’espera de nosaltres, de tot el que ens espera per endavant, ens agafen ganes de tornar al llit i esperar que sigui demà. Hi ha dies que fer el que ens pertoca és un gran esforç a tots nivells.
Si els nostres fills veuen que per nosaltres qualsevol cosa representa un gran esforç, que davant de dies plens, o amb tasques complicades, ens amaguem sota els llençols o darrere una cara de cansament o de desgana, què us sembla que estaran aprenent?
I és que, evidentment, hi ha coses que costen de passar o fer, però potser un canvi de plantejament ens ajudaria a encarar millor aquestes situacions. Si ho has de fer, fes-ho i fes-ho bé.
Els nostres fills i filles aprenen del que ens veuen fer, més que no pas del que els diem que han de fer. Per tant, vigileu en com us agafeu el dia a dia, el que dieu de la feina, de la gent amb qui us relacioneu, i encareu cada jornada amb el millor somriure possible, per dura que se us presenti.
Mireu el “PerPensar” d’avui i rieu una estona amb la dura jornada que se li presenta al pobre protagonista. Però pareu atenció i parleu sobre la seva empenta per complir-la i sobre el paper dels altres protagonistes. Un “PerPensar” en el que podeu treballar el paper de qui mana al protagonista, i la seva poca empatia, i el de qui li complica la jornada perquè vol viure en pau i que el respectin.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.