Moltes cops hem parlat sobre perseguir la felicitat i de com de vegades el que pensem que ens farà feliç no és el que ens imaginàvem, o com la felicitat no està en objectes, o com el satisfer el que desitgem no ens fa feliços. El “Camaleón camaleónico” de l’Eric Carle és un llibre...
De vegades us he explicat que de tant en tant, faig un treball de “neteja” sobre coses que tinc i un treball sobre objectes que vull i que em pregunto si realment em fan falta o no. Intento que poseir objectes materials no sigui la meva finalitat. Vull atresorar moments. Mireu, m’agrada molt la...
Un cop més us vinc a parlar d’amor, i un cop més us insisteixo en que sigueu egoïstes: estimeu-vos molt. No es tracta de ser uns narcisistes i estimar-nos només a nosaltres mateixos i a ningú més, de menystenir als altres, ni pensar que som millors que ningú. Es tracta d’estimar sense necessitar que...
Divendres de conte al “PerPensar”, i avui vinc amb un conte de la Isabelle Carrier, “El cazo de Lorenzo”. Una història simple, senzilla i amb dibuixos sense massa complicions, que ens resultarà perfecta per treballar l’acceptació de la diferència. I és que la història del Lorenzo és la història de molts nens, de nens...
Avui us porto un clàssic, ni més ni menys de l’any 1973, que ha trigat trenta anys en editar-se en castellà i he decidit portar-lo a un divendres “PerPensar” perquè veieu que fa anys que hi ha contes que busquen ajudar-nos i acompanyar-nos en el camí cap a fer-nos grans i estimar-nos a nosaltres...
Un divendres per recomanar un conte. No us sentiu avergonyits i gaudiu-ne encara que sigueu massa grans per mirar contes. A mi m’encanten i sempre hi descobreixo un munt de coses, i m’agrada com són capaços, amb molt poques paraules, de fer-me pensar, de fer-me reflexionar, d’activar els meus sentits i posar el meu...
Quan el vaig veure, vaig pensar que havia de ser el curt que triaria per dir-vos “fins aviat”, un curt que deixa un bon regust i que em permet dir-vos que marxo per descansar fins al setembre i per carregar piles després d’un curs dur i especialment cansat. Us heu adonat de com el...
Per ser bonica has de vestir aquests colors de moda, per ser bonica has d’estar prima, per ser bonica has de maquillar-te, per ser bonica has de… Estic cansada de veure i sentir què has de fer per ser tan “bonica” com marca la moda. És cert que el primer que ens entra d’una...
Quantes vegades de petits ens vam creure els reis del món, que les nostres vides serien perfectes, que les històries de princeses eren veritat i que la nostra vida en seria una mostra? És tot tan fàcil com sembla? o la vida és una contínua lluita i superació per aconseguir el que volem, per...
Sempre he sentit admiració per aquella gent segura d’ella mateixa, aquella gent que sembla que pot amb tot i que et penses que s’estimen tant i que són tan bons en tot el que fan. Amb el temps, m’he adonat que molts cops aquesta gent no és el que jo pensava que era. És...