Treballar les emocions a casa: Diferent no és pitjor.

Diferent no és pitjor ni millor, és no ser el mateix que tothom, us diria, però el que de debò penso és que realment i gràcies a l’univers tots som diferents.

Com pot ser que ens costi tant d’acceptar la diferència en el que sigui? en la manera de vestir, de pensar, de ser… si el que ha de ser realment horrible és un món ple de monotonia i on tot sigui igual!

Quan mirem malament a qui és diferent a nosaltres, al gran grup, el fem sentir insegur, malmetem la seva autoestima i el seu autoconcepte i el perjudiquem com a persona, ja que per no afectar-te pels comentaris, les miradetes i els somriures malintencionats has d’estimar-te molt i estar molt segur de tu mateix, i això és difícil d’aconseguir. I més quan estàs creixent.

El gran treball que tenim els pares no és sols ajudar a formar adults que s’estimin prou com per no deixar-se ferir per qui els jutja per no ser igual a ells. El nostre treball important també és ensenyar als nostres fills a no jutjar, a mirar dins i a trobar el que fa especial a cada persona, el que la fa diferent però trobant aquesta diferència enriquidora, positiva, i de la que sentir-se orgullosa.

Tots tenim alguna cosa, cal trobar-la i aprofitar-la. Pot ser el nostre somriure, la nostra veu que calma, la nostra manera de cantar, de ballar, de treballar amb els números…

Penseu que no és millor qui riu dels altres, potser és que té por de no estar a l’alçada o de que descobreixin que darrere d’aquella pretesa perfecció hi ha un munt d’inseguretats o imperfeccions.

Mireu el “PerPensar” d’avui i parleu sobre la diferència. Expliqueu als vostres fills que tot té dues vessants i que cal trobar la part positiva a allò que ens fa especials, i que no cal sentir-nos amenaçats per qui no és exactament com nosaltres.

Les diferències, ho he dit ja altres cops, ens enriqueixen, ens fan grans i ens complementen.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.