No és el primer cop que parlem de les aparences i de com no sempre el que pensem que és, resulta ser. Són molts els cops en els que decidim opinar sense anar més enllà, sense tenir prou informació. Ja no és el primer cop que parlem sobre com és d’important no anar opinant...
Cada matí, de dilluns a divendres, m’aixeco amb temps suficient per poder fer tot el que tinc en ment i sortir cap a la feina amb temps… O això em penso jo, ja que no tot depèn de mi i, per tant, no tot surt sempre com espero, i de debò que em resulta...
Recordeu quan éreu petits com vivíeu qualsevol aconteixement? Recordeu la il.lusió que us feia la visita dels Reis Mags, el tió, el ratolí o la fada de les dents, o fins i tot una estona de pessigolles o aquell petó de la mare que cura el mal de panxa? Què ens va passar? No...
De vegades et trobes gent indiferent a tot el que l’envolta, que sembla que no té cor, que diries que no té sentiments. Per sort, crec que hi ha poques persones que es comporten així. Aquesta gent és indiferent de debò, o s’han creat una cuirassa que els fa semblar indiferents? Sempre han estat...
Ja fa temps, vaig fer un post sobre aquest mateix tema, sobre fins on som capaços de sacrificar-nos pels nostres fills. No t’adones del que és ser mare fins que no t’hi converteixes de la nit al dia. A partir del moment en el que et posen al teu fill o filla a sobre...
No fa massa que vam deixar enrere les festes de Nadal i els regals, els regals que sempre ens queixem que són massa i que fan que de vegades no aprenguem a valorar el que tenim. Sí, ho dic en primera persona, perquè sempre pensem que tenim uns fills hiper-regalats i que no valoren...
M’agradaria seure a fer aquest post i dir-vos que l’únic rau-rau que sento dins meu és el que em produeix la gana, perquè això voldria dir que la meva consciència està tranquil·la perquè penso que sempre he actuat tal i com ho havia de fer per no traïr-me, per fer el que jo volia...
La meva mare sempre em diu que aprofiti el dia a dia amb la meva filla, que d’aquí a poc ella em deixarà de banda per altres “prioritats”. Des de ben petits anem establint relacions tant amb persones com amb objectes i aquestes van canviant a mesura que ens fem grans. El que de...
Hi ha nens que des de petits tenen clar què voldran ser de grans, i decideixen que el sentit de la seva vida sigui aconseguir els seus somnis. Els somnis ens fan pensar en gran i ens ajuden a voler ser, ens ajuden a créixer. Tenir somnis i utopies, és necessari ja que dóna...
“Saben aquell que diu”: “Si aquesta nena fos la meva filla li clavaria una plantofada”. I contesta el pare: “Si fos la seva, jo també”. Què fàcil ens resulta educar als fills dels altres i solucionar els problemes quan som simples espectadors! I que n’és de fàcil opinar sobre el que fan els altres,...