A mesura que anem creixent les nostres emocions també ho fan i cada cop sentim més i ho entenem menys. Adonar-se que hi ha més gent que sent moltes coses i a la que li costa gestionar, posar nom, o viure aquestes emocions, fa que ens sentim més compresos. Avui us porto un àlbum...
Dins la meva feina intento ajudar als “meus nens” a adonar-se que tots som iguals i a respectar les diferències, però no utilitzar-les per discriminar a ningú, sinó com un avantatge. La diferencia enriqueix. Sempre us comento que tot i que la teoría la comencen a tenir molt clara, a la pràctica no hem...
Per mi, ser mare està sent una de les experiències més enriquidores de la meva vida. No us he dit que sigui la més meravellosa, ni us la pinto de color rosa. Per mi, és un repte! Dia a dia, sense massa marge d’error, intento millorar tot el que veig que no faig bé,...
#jopuc. Aquest hastag encapçala molts post d’un dels meus perfils d’instagram i per mi és com el meu mantra molts dies. És una d’aquelles coses que tinc al meu cap sovint i que és una llàstima que hagi trigat tants anys en adonar-me que realment #jopuc. No és el primer cop que us explico...
Recordo una vegada quan estudiava pedagogia, que un professor d’una assignatura ens va dir que a la vida, qui més qui menys, tots som discapacitats. Quan ens ho va dir crec que tots ens el vam mirar una mica a la defensiva, però amb els anys he utilitzat molt la seva explicació. El que...
“Hi havia una vegada un llibre que es deia Llibre. Era dur i fort, i deia paraules enginyoses i divertides. Cada dia tenia l’esperança de que el seu nen el descobrís…” Sabeu que de vegades sols et cal trobar el “teu llibre” per convertir-te en lector? Us imagineu que els llibres ens estessin esperant...
No és el primer cop que parlem de les aparences i de com no sempre el que pensem que és, resulta ser. Són molts els cops en els que decidim opinar sense anar més enllà, sense tenir prou informació. Ja no és el primer cop que parlem sobre com és d’important no anar opinant...
Cada matí, de dilluns a divendres, m’aixeco amb temps suficient per poder fer tot el que tinc en ment i sortir cap a la feina amb temps… O això em penso jo, ja que no tot depèn de mi i, per tant, no tot surt sempre com espero, i de debò que em resulta...
Recordeu quan éreu petits com vivíeu qualsevol aconteixement? Recordeu la il.lusió que us feia la visita dels Reis Mags, el tió, el ratolí o la fada de les dents, o fins i tot una estona de pessigolles o aquell petó de la mare que cura el mal de panxa? Què ens va passar? No...
De vegades et trobes gent indiferent a tot el que l’envolta, que sembla que no té cor, que diries que no té sentiments. Per sort, crec que hi ha poques persones que es comporten així. Aquesta gent és indiferent de debò, o s’han creat una cuirassa que els fa semblar indiferents? Sempre han estat...